Història de la barretina

També podeu veure una col.lecció de barretines més extensa. Si voleu podeu indicar per email més exemples de barretines al llarg dels segles, feu-ho a: shambalah 'a' en-soft.com Gràcies!

Les imatges que tenen un '*' . indiquen que el o bé el subjecte o bé la seva representació no es correspon amb el segle al que està assignat, tan mateix es situa en el segle referit perquè existeix alguna relació documentada amb ell.

Els ? indiquen desconeixement o dubtes de l'exactitud de la dada presentada.


Notes:

1 La barretina va ser utilitzada durant la revolució americana i francesa com a símbol de llibertat, perquè prèviament els grecs i els romans la feien servir (pileus) com a senyal d'alliberament dels esclaus.

2 Barretina com a 'barret de la llibertat'. Símbol utilitzat per els maçons al menys des de l'independència dels Estats Units d'Amèrica. Amb el pal o l'espasa, relacionat amb els cultes dionisiacs. D'ús en tota Amèrica, per exemple amb els gorros de manga argentins del segle XVIII.

3 Cartògraf que va navegar tant amb Cristòfol Colom com amb Aymerich Despuig (Amerigo Vespuccio). Veure la web de la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya per a més informació sobre l'història de Catalunya.

4 Els constructors de catedrals, i la tradició del Grial van estretament lligats al naixement de Catalunya, concretament a l'influencia semita dels jueus i la baàlica de la cavalleria goda.

5 La barretina i Odin, l'història de Santa Claus. A l'època de Constantí (segle IV dC), Sant Nicolau, bisbe de Mira (Lícia, Anatòlia) va ser un sant especialment miraculós i de gran veneració a l'església oriental. A partir del 1003, i arrel del bateig del duc de Rússia Vladimir, va passar a ser anomenat patró de Rússia on va ser combinat amb el 'Pare Hivern' de la tradició popular russa de llarga barba blanca i que portava un trineu. A partir del segle XV, va ser patró marítim dels holandesos (SinterKlass) al ser combinat de nou amb Woden, àlies l'Odín antic dels vikings i goths. Al segle XVI Paracels, populitzarà a uns barretinaires de pro, els Gnoms, els habitants dels bolets i la terra. Finalment al segle XIX Wotan-PareHivern-SantNicolau i els gnoms seràn popularitzats als Estats Units d'América com a Santa Claus i els seus ajudants gràcies en bona part als dibuixos de Thomas Nast, (el creador del burro i l'elefant dels partits polítics demòcrata i republicà americans).

6 Reis Mags considerats per tradicions del segle sisè com a Parts (actual Iraq-Iran) o Frigis (actual Turquia), parents dels Ibers de l'Est al Caucas (actual Georgia). En l'imatge de l'església de Ravenna, els 'Reis Mags' son clarament identificats com a nobles tracis, d'acord amb l'influència arriana de la tradició goda. Per saber de la relació entre els ibers de la península ibèrica i els frigis veure Pujades (Llibre I, cap. XIV). Per saber dels origens dels parts i dels gods, veure l'història mítica dels goths de Jordanes.

7 Els romans van conèixer i abraçar molts dels déus frigis (Mithra, Attis, Dioscures, Kibelia, etc) a partir del segle II AC.

8 Els etruscs van viatjar des de Asia Menor a Italia al voltant del segle 12 AC, per això es troben barratines en l'art etrusc, especialment en les imatges d'amazones. També va viatjar amb els goths, del Caucas a Europa a través de Thracia i Dacia tal i com explica l'història mítica dels goths de Jordanes, per això tan el barret thraci com el daci son barrets frigis, o sia, barretines. Els sàrmates pares dels Alans, veïns i parents dels goths a les costes del Mar Negre, també son un altre  dels pobles amb barretina de l'antigor.

9 L'obelisc negre de Shalmanaser III mostra els reis d'Israel i Gilzanu (actuals Palestina i nort-oest d'Iran respectivament) amb barretines, i es que el barret frigi va ser també adoptat per els parts.

10 El panteó Frigi (200 - 1200 AC) va tenir com a avantpassat al panteó Hittita (1200 AC - 1500 AC) al territori de l'actual Anatòlia. Teshub déu del cel i del tro, déu principal dels hitites.

11 Teshub és el Baal del panteó ugarític-canainita (1200 AC - 2000 AC) de Líban-Palestina.

12 El panteó ugarític es va veure barrejat amb l'egipci durant el període del Hikses (1500 AC - 1800 AC), per això es troben Baals a l'Egipte de l'època. Aqui arrenca l'equiparació de Baal amb Seth el deu de les tormentes i dels burros ('eio' en copte) de l'Egipte.

13 Osiris, la seva dona Isis i el seu fill Horus son els déus més representatius de l'Alt Egipte. Per la relació entre Catalunya i Osiris, Isis i Horus veure Pujades (LLibre I, caps. XVIII-XIX)

14 Corona tradicional de l'Alt Egipte des de l'època predinàstica (3100 AC - 5500 AC)


Fonts:

    Crònica Universal del Principat de Catalhunya
    per Jeroni Pujades (s.XVII)

• Volums I i II , des de la creació i fins l’any 213 abans de crist (I) i des de l’any 213 abans de crist a l’any 83 després de crist (II) (PDF - 43,8 MB)
• Volums III i IV, des de l’any 83 fins el 414 (III) i del 414 al 714 (IV) (PDF - 46,6 MB)
• Volum V, de l’any 714 al 807 (PDF - 29,7 MB)
• Volum VI, des de l’any 802 al 914 (PDF - 38,6 MB). Al pdf escanejat per Google, li falten les planes 196 i 197.
• Volum VII, des de la mort de Guifré II i fins a la mort de Ramon Berenguer I (PDF - 40,9 MB)
• Volum VIII, desde 1076 fins 1162 (PDF - 32.5 MB)

    The origin and deeds of the Goths (trad. anglès) De origine actibusque Getarum (text original en llatí)
    per Jordanes (s.VI)

Agraïments:

Molts son els llocs web que fan possible aquesta recopilació barretinaire, gràcies a tots ells! Entre ells..

• A llibrevell.cat per les referències als texts de Pujades.
• A Wikipedia per la majoria d'imatges de barretines.
• A la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya per els treballs sobre l'història de Catalunya i imatges curioses de barretines.
• A la Confraria Barretinaire per barretinar tant i tan bé i per les formidables imatges de barretines que han compartit amb aquest recull gràfic.
• Al fantàstic recull de Patufets en català, per iŀluminar els aspectes més humorístics de la nostra història recent.
• A Antiblavers.info per la seva informació sobre la nostre història al Pais Valencià i la seva galeria d'imatges.
• Al Miquel de la fantàstica web sobre l'història no explicada de Catalunya XPO-ferens, per ajudar a engrandir la coŀlecció de barretines.
• Al Francesc Xavier G. S. (Alcoi) per notificar-nos de l'ús barretinaire tradicional a l'Argentina del segle XVIII.
• A l'Ovidi, d'Alcoi, per fer-nos saber del Tirisiti, una vetlla de Reis.
• Als llops que guarden el Portal, per les imatges de l'obelisc negre de Salmanasser III.
• Al recordador de les senyeres al continent americà.
• A en Xavier, per deixar-nos reproduir amablement el seu treball sobre Lou Reed.
• A en Josep C. i família de La República Catalana.cat, per compartir una barretina novella.
• A la multitud de pàgines amb imatges i referències a l'història de la barretina i als pobles i personatges associats amb ella.

Per a comentaris envieu correu a: shambalah 'a' en-soft.org